Meteorologia de la Mediterrània occidental
Molts m’haureu sentit dir moltes vegades “navegueu a l’hivern que és la millor època!” i segur que heu pensat que és només una estranya dèria…Però si us explico una mica què passa en aquesta zona de la Mediterrània segur que canvieu de parer.
Ja sabem que el baròmetre de vegades no és massa útil en el Mediterrani perquè la topografia i una massa d’aigua molt càlida (en comparació amb l’Atlàntic) fa que ens haguem de malfiar de certs pronòstics. Obstacles com els Pirineus o els Alps provoquen l’efecte Foëhn : la massa d’aire arriba a la banda de sotavent més càlida del què era en un inici a la banda de barlovent. Per això, a la Costa Blava tenen aquest microclima!
Les masses d’aire que ens arriben en aquest època de l’any tenen tres origens : aire polar marí (carregat d’humitat en el transcurs del seu recorregut esdevenen masses molt actives amb formació de núvols cumuliformes), aire polar continental (masses fredes i seques amb poca activitat) i masses provinents del Mediterrani (que no són fredes però que en contacte amb el mar poden esdevenir actives donant vent de Xaloc i pluges de fang).
I el paper de l’anticicló de les Açores?
Doncs a l’hivern queda més reculat i arriba com a molt a les latituds 40º, i per tant, deixa passar fàcilment aquestes masses polars. A més a més, la depressió permanent d’Islàndia baixa una mica en latitud. Pel què fa a la zona mediterrània també es formen uns centres semi-permanents en el golf de Gènova i el mar Tirrè que produeixen el gregal (NE) a la nostra zona. Aquest vent no arriba molt fort però sí ens genera una mica de maror. Si afegim que a la nostra costa hi ha estabilitat i tenim la brisa de garbí, trobarem una mar força engarbuixada.
Aquesta situació predominant a l’hivern determina un fluxe de vent del nord : Tramuntana o Mestral. De fet, són el mateix vent amb direccions lleugerament diferents. A la costa catalana la Tramuntana és el vent del nord fred i sec que ve darrera un front fred….i el Mestral és el mateix però del NW. En zones de passadís com la vall de l’Ebre aquest vent és força càlid ja que prové de masses polars continentals (més seques) i a més s’escalfa en accelerar-se pel passadís del riu.
A la costa de Girona és fort amb nivells de 7 a 9 a l’escala Beaufort gens rars. En canvi a la costa de Barcelona (i Badalona) els vents de Tramuntana i Mestral són vents provinents de terra amb l’avantatge de no crear onatge (el fetch és insuficient en navegacions costaneres) però tenen l’inconvenient de ser irregulars i amb ràfegues. No obstant, si mirem l’horitzó probablement veurem una línia molt abrupta ja que en sortir del recer del cap de Begur la mar de fons provinent del golf de Lleó haurà creat maror o forta maror.
Avui mateix (23 de gener de 2019), la boia ODAS del Cap de Begur ha marcat ones de fins a 8 metres d’alçada!! Pero no patiu, aquí a Badalona, seguirem navegant amb seguretat aquests dies…
Us recomanem el llibre “La Meteorología Marína” de Glénans (Editorial Tutor) per a la descripció detallada de la meteorlogia Mediterrània
Quin llibre ens recomaneu vosaltres?
per Eva Piulats
Instructora de Centre de Navegants
